Montilla s'equivoca
El president de la Generalitat es va equivocar en el seu missatge de cap d'any. Perque està molt bé exposar, encara que sigui parcialment, els principals problemes de Catalunya i apostar per superar-los. I està molt bé prometre que es farà el que sigui necessari per a assolir un nou sistema de finançament. Però no va parlar dels responsables.No va citar al Govern de l'Estat com un dels principals responsables de la pèssima situació de les infraestructures de Catalunya i de la falta d'inversió en les mateixes. No va citar al president Zapatero com a responsable que s'hagin incomplert diverses promeses i de les retallades que va patir l'Estatut que va aprovar inicialment el Parlament.Montilla va parlar en el seu missatge dels símptomes d'una malaltia, però va guardar un silenci total sobre les seves causes. Va descriure, més o menys, algunes de les greus deficiències que sofreix Catalunya, però no va voler assenyalar amb el dit al PSOE, que és, en gran part, responsable d'aquestes deficiències.L'error de Montilla és pensar que els ciutadans poden confiar en qui enumera els problemes i demana un esforç per superar-los, però no parla de qui els causen. En aquest sentit, el missatge del president va ser molt parcial.La contradicció no és nova. Si el PSC, i Montilla el primer, volen defensar realment els interessos de Catalunya, en algun moment haurien d'enfrontar-se al PSOE. En aquests moments, el president de la Generalitat enumera els problemes, però no pot parlar de com solucionar-los perquè ni ell ni el seu partit poden afrontar aquesta solució.Per la seva banda, ERC pot seguir predicant al desert. Els dirigents d'Esquerra saben perfectament quina és la situació. Saben que mentre el Govern de la Generalitat depengui del PSOE, no serà possible que aquest Govern lideri la defensa real dels interessos de Catalunya.A més, les pròximes eleccions col·locaran al PSC en una situació encara més difícil. Zapatero insisteix que prefereix a CiU com aliat a Catalunya. Però CiU és l'oposició al Govern que presideix el PSC. Què ocorrerà si Zapatero necessita els vots de CiU a Madrid per a ser president del Govern central?Els resultats del 9 de març poden col·locar Montilla i al PSC davant una contradicció insalvable. Haurien d'anar preparant una alternativa per a aquest moment, perquè seguir com fins a ara, aparentant que no passa res, és un altre error.
m'ha semblat el més interessant x posar des de l'últim cop! en fi, bones vacances!!
martes 1 de enero de 2008
viernes 14 de diciembre de 2007
Els pressupostos de Madrid
Es basen en el fet que són els pressupostos més importants per a Catalunya de la història, que anem endavant, guanyant en tot moment gràcies a un psoe disposat a donar la cara per Catalunya però tot i així els pressupostos han quedat bloquejat al Senat per segon cop a la història: Què ha passat?
- Primer motiu:
El Ministeri de Vivenda incompleix l'Estatut. Aquest és el principal motiu de ciu per votar a favor de l'esmena parcial ( en contra dels pressupostos ).
- Segon motiu.
Esquerra tenia una sèrie d'esmenes ( al voltant de 200 crec ) que el psoe s'ha negat a negociar degut a que al Congrès ja té els suports suficients.
Total que això suma majoria al senat juntament amb els gallecs etc.. . Provoca que el govern hagi d'aprovar de nou els pressupostos al Congrés en un termini de 7 dies. No es preveu gaires dificultats ja que com he dit el Congrés el Psoe té aliats i per si un cas icv ja ha dit que votarà a favor.
Tot això deriva cap a una disjuntiva; si són favorables a Catalunya pk això? jo crec que apart de motius electorals, que evidentment hi ha, és que una vegada més al govern no li interessa negociar amb nosaltres.
Què passaria si el psoe hagués de pactar necessàriament amb erc i/o ciu per tal d'obtenir la majoria absoluta? guanyaríem? perdríem?
voto per que guanyaríem, hem de deixar de regalar tants diputats al psoe i obligar a que hagin de pactar amb nosaltres. Què en penseu? millor continuar regalant 20 diputats d diferència al psoe respecte al pp i que no hagi de pactar amb nosaltres, o ens arrisquem ?
""Així que, allò que no es diu, es perd definitivament. Però alguna cosa que no es diu, i per tant, que no existeix, ¿es pot perdre? I si es perd, ¿com sabem que es perd, si aquesta cosa sempre més roman perduda? O Pitjor!! Si aquesta cosa no ha existit mai? On està perduda aquesta "no-cosa"?."" agustí.
segona part: he fet el gràfic ( em feia il·lusió) abans de retirar i proposar una nova enquesta: un resultat bastant optimista per als que llegim el blog, encara que el resultat final em conformaria amb un 55%. Tot i així, m'agrada aquest resultat :)
La propera vegada que escrigui ja starem d vacances! Bon nadal!
Àlex Callao
martes 4 de diciembre de 2007
La interpetació de la manifestació.
El passat 1 de Desembre del present any, vàrem assistir a una manifestació de la plataforma Dret a Decidir. El fet és que desprès del típic i ja normal ball de xifres ( per mi hi havien aproximadament 500,000 persones ) s'hi ha sumat de nou la modalitat de desprestigi, aquest cop ( que extrany ) des dels sectors de madrid cap a nosaltres. Posaré un exemple de, en teoria un diari pro govern, aquesta nova manipulació sobre Catalunya. L'altre dia esmentava que les esquerres també carreguen contra nosaltres, encara que és possible que algú digui que El País no ho és.
"EDITORIAL
Trampa y bochorno
La exaltación independentista en la protesta de Barcelona es un fraude político a los asistentes
03/12/2007
Unas 125.000 personas saltaron el sábado a la calle, a una manifestación convocada en protesta por el caos ferroviario que sufre el área metropolitana de Barcelona. Pero a muchos de los asistentes de buena fe y hartos de ese colapso, les dieron gato por liebre: la manifestación se olvidó de los trenes para transmutarse en una exaltación del independentismo. Los propios organizadores, a quienes el déficit y estropicios de las infraestructuras parecen importarles una higa, han admitido la trampa, al asegurar que su verdadero objetivo es un referéndum secesionista. Salvo Iniciativa, que se mantuvo fiel al lema convocante, CiU y ERC se aprestaron a manipular a sus seguidores, al unirse al trucado sesgo de la marcha.
Resultó especialmente patético observar al ex presidente Jordi Pujol marchar delante de una cuatribarrada con la estrella secesionista, y comparar esa imagen con su trayectoria de décadas. Ya dijo su antecesor, Josep Tarradellas, que en la vida uno se lo puede permitir todo, salvo el ridículo.
El oportunismo de los dirigentes de estos partidos se dobló de insensibilidad. Ni siquiera se les ocurrió incorporar a su evento la menor condena ni referencia a la tragedia de ese día, el asesinato cometido en Francia por ETA. Prefirieron ensimismarse en banderas románticas, cánticos exaltados y gritos de halago, que penetrar en la dura realidad. Además, los socios de Gobierno del PSC volvieron a mostrar su inmadurez, al colocarse a la vez en misa y repicando. O se está en el balcón, o en la calle. Resulta chirriante que seis consejeros del Ejecutivo se dedicaran a hacer populismo en vez de a trabajar en sus despachos, como si Cataluña no tuviera otros desafíos que divertirse en juegos artificiales de ocasión, aparentemente gratuitos.
Pero lo más bochornoso fue la actitud de CiU. Todo el mundo sabe que el balance de su dedicación a las infraestructuras durante los 23 años de su Gobierno se aproxima a la nada: en los años en que la autonomía madrileña de Alberto Ruiz-Gallardón construyó 101 kilómetros de metro, Pujol contabilizó 10, algo que perjudica al transporte de miles de pasajeros y que contribuye a la saturación de las Cercanías de Renfe, la coartada de la convocatoria. En vez de protestar contra sí mismos, Pujol, Mas y sus colaboradores optaron por envolver esas vergüenzas en un ondear de banderas y en la retórica de la doble lectura del "derecho a decidir".
Mejor que hubieran decidido construir metros cuando no sólo era su derecho, sino su obligación. Desde que salieron del poder, los políticos convergentes juegan con fuego: esparcen con una mano radicalismo soberanista, y tratan de disimularlo con su trayectoria histórica moderada. No es seguro que muchos de sus seguidores se avengan a quemar en ese fuego las yemas de sus dedos cuando los usen para introducir con ellos su papeleta en las urnas, en la próxima convocatoria"
La pregunta que us faig és la següent: Algú de vosaltres realment no tenia consciència que es tractava d'una manifestació reivindicativa del nacionalisme? De veritat, nos dieron gato x liebre a tots els assistents, dient els nostres partits que era contra renfe?
No negaré que de les 500,000 persones que dic, 10,000 no en sabien res, i quan van arribar allà i van veure tot d'estelades se'n van tornar a casa, però d'aqui a dir k una plataforma que es diu dret a decidir , i que ja denota sobiranisme quan l'any passat va fer la manifestació per l'estatut, ens hagi enganyaat als 490,000 altres persones que hi havíem allà amb estelades ( alguns ) i cridant per la independència..
Només dir que hi ha gent que prefereix taparse els ulls a la realitat.. Tots segurament ho fem constantment per evitar donar la raó o simplement per por a perdre. Se'n diu por.
Pd. jaja veig un gran éxit de comentaris via msn sobre el que poso, però estaria bé que algú s'atrevís a comentar per aqui també. Va haver-hi propostes de millora k fés d tan en tan alguna enquesta, d'acord. Bona setmana d'estudi!
Àlex Callao
"EDITORIAL
Trampa y bochorno
La exaltación independentista en la protesta de Barcelona es un fraude político a los asistentes
03/12/2007
Unas 125.000 personas saltaron el sábado a la calle, a una manifestación convocada en protesta por el caos ferroviario que sufre el área metropolitana de Barcelona. Pero a muchos de los asistentes de buena fe y hartos de ese colapso, les dieron gato por liebre: la manifestación se olvidó de los trenes para transmutarse en una exaltación del independentismo. Los propios organizadores, a quienes el déficit y estropicios de las infraestructuras parecen importarles una higa, han admitido la trampa, al asegurar que su verdadero objetivo es un referéndum secesionista. Salvo Iniciativa, que se mantuvo fiel al lema convocante, CiU y ERC se aprestaron a manipular a sus seguidores, al unirse al trucado sesgo de la marcha.
Resultó especialmente patético observar al ex presidente Jordi Pujol marchar delante de una cuatribarrada con la estrella secesionista, y comparar esa imagen con su trayectoria de décadas. Ya dijo su antecesor, Josep Tarradellas, que en la vida uno se lo puede permitir todo, salvo el ridículo.
El oportunismo de los dirigentes de estos partidos se dobló de insensibilidad. Ni siquiera se les ocurrió incorporar a su evento la menor condena ni referencia a la tragedia de ese día, el asesinato cometido en Francia por ETA. Prefirieron ensimismarse en banderas románticas, cánticos exaltados y gritos de halago, que penetrar en la dura realidad. Además, los socios de Gobierno del PSC volvieron a mostrar su inmadurez, al colocarse a la vez en misa y repicando. O se está en el balcón, o en la calle. Resulta chirriante que seis consejeros del Ejecutivo se dedicaran a hacer populismo en vez de a trabajar en sus despachos, como si Cataluña no tuviera otros desafíos que divertirse en juegos artificiales de ocasión, aparentemente gratuitos.
Pero lo más bochornoso fue la actitud de CiU. Todo el mundo sabe que el balance de su dedicación a las infraestructuras durante los 23 años de su Gobierno se aproxima a la nada: en los años en que la autonomía madrileña de Alberto Ruiz-Gallardón construyó 101 kilómetros de metro, Pujol contabilizó 10, algo que perjudica al transporte de miles de pasajeros y que contribuye a la saturación de las Cercanías de Renfe, la coartada de la convocatoria. En vez de protestar contra sí mismos, Pujol, Mas y sus colaboradores optaron por envolver esas vergüenzas en un ondear de banderas y en la retórica de la doble lectura del "derecho a decidir".
Mejor que hubieran decidido construir metros cuando no sólo era su derecho, sino su obligación. Desde que salieron del poder, los políticos convergentes juegan con fuego: esparcen con una mano radicalismo soberanista, y tratan de disimularlo con su trayectoria histórica moderada. No es seguro que muchos de sus seguidores se avengan a quemar en ese fuego las yemas de sus dedos cuando los usen para introducir con ellos su papeleta en las urnas, en la próxima convocatoria"
La pregunta que us faig és la següent: Algú de vosaltres realment no tenia consciència que es tractava d'una manifestació reivindicativa del nacionalisme? De veritat, nos dieron gato x liebre a tots els assistents, dient els nostres partits que era contra renfe?
No negaré que de les 500,000 persones que dic, 10,000 no en sabien res, i quan van arribar allà i van veure tot d'estelades se'n van tornar a casa, però d'aqui a dir k una plataforma que es diu dret a decidir , i que ja denota sobiranisme quan l'any passat va fer la manifestació per l'estatut, ens hagi enganyaat als 490,000 altres persones que hi havíem allà amb estelades ( alguns ) i cridant per la independència..
Només dir que hi ha gent que prefereix taparse els ulls a la realitat.. Tots segurament ho fem constantment per evitar donar la raó o simplement per por a perdre. Se'n diu por.
Pd. jaja veig un gran éxit de comentaris via msn sobre el que poso, però estaria bé que algú s'atrevís a comentar per aqui també. Va haver-hi propostes de millora k fés d tan en tan alguna enquesta, d'acord. Bona setmana d'estudi!
Àlex Callao
viernes 30 de noviembre de 2007
Quan es vol exigir el que no es pot
La desertització és un dels càncers del nostre planeta, un càncer que avança ràpidament i sense esperances a C/T que ens donin una solució sense comprometre el futur de ningú.
Avui s'ha estat parlant sobre quin és la possible solució per al futur, comprar l'Amazones al final ha estat la idea més solida i realista que s'ha donat, el que denota la poca originalitat i consciencia per arreglar el problema. " Això és problema del govern del Brasil, que el cuidin ells " aquestes paraules han fet activar el meu jo per a seguir el debat.
Ara que us he posat en situació, com podem els europeus tenir la santa hipocresia per dir que han de mantenir els Brasilers els seus boscos? No recordem pas que nosaltres si en queden no es precissament per la nostra bondat? No som ningú o almenys no tenim cap valor de paraula en aquest tema, no es pot exigir a algú altre una cosa que tu mateix no has complert.
Siguem del partit que siguem, hem de ser conscients que hem desgraciat el planeta i actuar com podem arreglar el que abans eren boscos i ara són deserts. No sóc religiós pero crec que aquest text m'ajuda en l'exposat:
¿Per què nosaltres jutgem i qualifiquem els altres amb tanta facilitat?, ¿per què tanta habilitat per assenyalar "la palla en el seu ull i no la biga en el nostre"?. "aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres".
Nosaltres, desgraciadament tenim una edificació a l'ull.
Amb això no dic que no s'hagi de assessorar als països, vers al contrari, els hi hem de donar una compensació raonable, sincera i directe per a que no necessitin talar els boscos per fer els nostres iogurts de soja i les nostres fulles, pk no som capaços de veure que si ells talen es pk nosaltres comprem.
Bon cap de setmana
Àlex Callao
sábado 24 de noviembre de 2007
la manifestació de l'1 de Desembre
Fa molts anys que el Catalanisme viu inmers en una batalla entre partits polítics, molts anys que no es posen d'acord sense retreure's si un ha fet més o si un altre en té la culpa dels nostres propis fracasos. Exemples clar d'aquesta divisió dins del mateix corrent han donat fracassos tan sonats com un Estatut retallat, un pp governant a madrid, un president no catalanista o moltes aprovacions de pressupostos que menyspreen a Catalunya. No tota la culpa del nostra endarreriment prové de espanya, hem de ser conscients, per poder arreglar-ho, que nosaltres tenim molta d'aquesta culpa, no podem permetrens gaires més errors d'aquesta mena si no volem deixar de ser competetitius.
Aquests propers dies voldria fer esment sobre la propera manifestació que ja escalfa motors, la de l'1 de Desembre. No és la primera vegada que els partits catalanistes ( amb tot el respecte x icv-euia que juga amb la ambiguitat en aquest tema ) sense pensar-sho s'uneixen en front de la mateixa causa, però potser és la primera que un partit accepta l'altre i els dos animen i criden amb la mateixa veu, el que comporta més força a demanar poder decidir sobre un aspecte que necessita del màxim possible de persones. Ja sabem tots que el psc ha perdut tot el catalanisme a la seva cúpula que pogués tenir el senyor Maragall, que al meu parer, no dubtaria a encapçalar aquesta manifestació.
En definitiva, aquesta manifestació ha d'obrir un nou precedent d'entesa entre els 3 partits catlaanistes declarats ( erk, cdc, cup ) per tal que no sigui un fet aillat de cooperació. Creieu que guanyaríem més coses? Si.
Àlex Callao
Aquests propers dies voldria fer esment sobre la propera manifestació que ja escalfa motors, la de l'1 de Desembre. No és la primera vegada que els partits catalanistes ( amb tot el respecte x icv-euia que juga amb la ambiguitat en aquest tema ) sense pensar-sho s'uneixen en front de la mateixa causa, però potser és la primera que un partit accepta l'altre i els dos animen i criden amb la mateixa veu, el que comporta més força a demanar poder decidir sobre un aspecte que necessita del màxim possible de persones. Ja sabem tots que el psc ha perdut tot el catalanisme a la seva cúpula que pogués tenir el senyor Maragall, que al meu parer, no dubtaria a encapçalar aquesta manifestació.
En definitiva, aquesta manifestació ha d'obrir un nou precedent d'entesa entre els 3 partits catlaanistes declarats ( erk, cdc, cup ) per tal que no sigui un fet aillat de cooperació. Creieu que guanyaríem més coses? Si.
Àlex Callao
martes 20 de noviembre de 2007
prioritats
Cadascú té uns valors i unes idees, la nostra personalitat en depen d'aquests i en part som com som gràcies al nostra entorn. Les nostres prioritats varien al llarg del temps, totes no evidentment, però moltes d'elles si, de tal manera que segons les circumstàncies on ens trobem actuem d'una manera o d'una altra.
El fet és que m'he adonat d'una cosa..Què és més important? eix dreta/esquerra o Catalanisme/espanyolisme?.
Aquest és el tema que us proposo durant els propers dies, personalment m'inclino per la barra catalanisme/ espanyolisme. Perquè poso per sobre aquest eix sobre els altres? perquè he après que tant les dretes com les esquerres ens intenten esclafar com a Catalans, perquè? la història és el que m'ha ensenyat.
us deixo una frase que em vé al cap i segurament sabreu:
"Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos."Manuel Azaña. Memorias.
Àlex Callao
El fet és que m'he adonat d'una cosa..Què és més important? eix dreta/esquerra o Catalanisme/espanyolisme?.
Aquest és el tema que us proposo durant els propers dies, personalment m'inclino per la barra catalanisme/ espanyolisme. Perquè poso per sobre aquest eix sobre els altres? perquè he après que tant les dretes com les esquerres ens intenten esclafar com a Catalans, perquè? la història és el que m'ha ensenyat.
us deixo una frase que em vé al cap i segurament sabreu:
"Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos."Manuel Azaña. Memorias.
Àlex Callao
Com fer un blog?
Moltes vegades m'he pensat això de fer-me un blog on escriure sobre mi, però fins avui no m'ho he proposat veritablement.Possiblement les primeres entrades els hi faltaran qualitats, però prometo millorar en això de l'escriptura.
En fi, no ho sé, només dir-vos que sigueu visitants, amics o companys, us animeu a escriure'm ja que sempre dona ànims veure que algú llegeix i més si li interessa.
Àlex Callao
En fi, no ho sé, només dir-vos que sigueu visitants, amics o companys, us animeu a escriure'm ja que sempre dona ànims veure que algú llegeix i més si li interessa.
Àlex Callao
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
